Àrea de “GÈNERE”

 

Objectius:

- Denunciar aquelles situacions de discriminació envers les dones.

- Potenciar i donar suport als moviments de dones.

- Difondre i fer conèixer la realitat de les dones per a que es prengui consciència real del problema.

 

El gènere és la construcció social del sexe que estableix rols i patrons de comportaments diferents per a homes i dones, de manera que el gènere masculí es presenta com a superior, i par tant, amb més valor social que el femení, establint jerarquies de poder entre homes i dones i un accés desigual als recursos. De fet, els gèneres actuen de forma prescriptiva: introdueixen una forta limitació en les possibilitats de desenvolupament humà i forcen a adaptar-se a patrons que no sempre corresponen a les pròpies capacitats i desitjos.

Tenint en compte que la desigualtat de gènere es tracta d'un fet sociocultural, des de l'ObDS considerem que s'ha d'incidir en l'estructura social establerta ja que som conscients que el desenvolupament econòmic en el que vivim, el qual es basa en la divisió sexual del treball, genera un tipus de relacions desiguals que difícilment poden ser combatudes si no es fa un replantejament estructural. Voler eradicar la desigualtat de gènere implica voler un tipus de societat diferent en què tots els individus es facin responsables de les persones que ens envolten, que la ciutadania sigui capaç d'assumir les mateixes responsabilitats. Perquè una societat empàtica és una societat que no responsabilitza a determinades persones, com són les dones, a cuidar-se de les persones depenents (infants, gent gran…) i a fer-se càrrec les tasques reproductives en general considerat que aquestes tenen menys valor que les tasques productives (associades generalment a l'home). Per això creiem en una societat més justa i compromesa, una societat que no es mogui pel benefici (sense estimar els costos socials) sinó per la igualtat i la justícia on es doni valor a allò que és invisible i a la vegada fonamental: la cura de les persones.

Com a ciutadans tenim uns drets i uns deures; i la cura de les persones no pot ser un problema privat i ser tractat com a tal. En una societat realment democràtica els individus en el seu conjunt han de fer front a les necessitats i deures que tenen amb ells mateixos i, per això, cal que l'Estat garanteixi una sèrie de serveis de qualitat que puguin assegurar el benestar de les persones depenents. Per tant, no es tracta d'una qüestió de dones, estem davant d'un problema social que afecta a tots per igual.

És necessari un canvi en la consciència de la ciutadania per tal que aquesta incorpori el treball reproductiu com una responsabilitat més a banda del món laboral. I el canvi real esdevindrà quan els homes comencin a conciliar de la mateixa manera que ho fan les dones. Per això, cal replantejar les polítiques públiques que desenvolupin serveis a la vida diària i que no perpetuïn la desigualtat de gènere, cal que siguin polítiques universals i no enfocades cap a les dones exclusivament. No obstant, el major repte és, sense dubte, trencar amb l'imaginari sociocultural del que ens envoltem, és necessari incidir en les raons estructurals de la divisió sexual de treball per poder trencar amb el model patriarcal en el que vivim i, així, difondre nous valors i noves practiques que ens condueixin a una societat equitativa.